APOSTEM PER UNA POLÍTICA ECONÒMICA I FISCAL QUE MILLORI LA DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA I UN NOU MODEL DE CREIXEMENT

BALANÇ DE LA POLÍTICA ECONÒMICA A L’ESTAT ESPANYOL


Durant els últims deu anys l’economia espanyola ha mantingut un fort creixement de l’activitat econòmica per sobra de la mitjana europea que ha suposat per un banda, absorbir gran part de l'atur preexistent, incorporar al mercat de treball moltes dones que quedaven al marge del treball retribuït, ocupar a la gent jove que han arribat a l'edat de treballar, i oferir feina a persones de nacionalitat estrangera i per l’altre, s’han sanejat les finances públiques i la renda per càpita ha arribat pràcticament al mateix nivell de la mitjana europea.

Malgrat això, l’economia espanyola també presenta aspectes negatius i preocupants. En primer lloc, hi ha dèficits socials importants ja que s’ha incrementat les desigualtats socials, l’enquesta de condicions de vida realitzada a l’any 2005 per l’Institut Nacional d’Estadística diu que el 19,8% de la població espanyola es troba per sota del llindar de risc de pobresa sent de les més elevades de la Ue-15. Per sexes les dones tenen un índex del risc de pobresa del 20,9%, dos punts per sobre dels homes.

En segon lloc, la riquesa no s’ha distribuït adequadament, els salaris han patit un retrocés d’un 4% durant el període 1995-2005. L’Estat espanyol és un país amb baixos sous, més de la meitat dels assalariats del sector privat - i en especial aquells que s’han incorporat al mercat laboral en els últims anys - guanyen menys de 1.000€ nets al mes. Cal dir també que qui més pateix aquesta discriminació salarial són les dones ja que cobren un 29% inferior als homes com a mitjana de l’Estat espanyol.

Mentre els beneficis empresarials han augmentat un 73%, això té efectes negatius en la distribució de les rendes. La proporció que ocupen els salaris en la renda nacional es troba avui en un nivell més baix que el de fa uns anys. Les rendes del capital, en canvi, milloren la seva proporció.

Des de el nostre punt de vista, la creació de riquesa ha d’anar acompanyada d’un repartiment més equilibrat i més equitatiu per garantitzar una millora del benestar.

En tercer lloc, en Investigació i Desenvolupament encara estem lluny de la mitjana europea. Si bé l’Estat espanyol ha tingut un creixement important degut en part al sector públic encara no és suficient per convergir significativament amb la UE-25 i amb l’OCDE. Segons aquest organisme a l’Estat espanyol a l’any 2004 les despeses empresarials en percentatge de la despesa total en I+D (54,4%) estava molt per sota de la mitjana de la UE-25 (63,1% i de l’OCDE (68%). Pel que fa al sector públic la despesa també es troba per sota, encara que és menor la diferència (,048% a Espanya, 0,63% en la UE-25 i 0,66% en l’OCDE).

En definitiva podríem dir que l’Estat espanyol no s’inverteix l’ho suficient malgrat els avanços que s’han produït, respecte a les empreses aquestes inverteixen menys.

En quart lloc, si bé la Reforma Laboral ha creat ocupació indefinida encara tenim un mercat laboral del més del 30% d’assalariats i assalariades amb contractes laborals. Fa molts d'anys, que la temporalitat en la contractació, l’economia submergida, i els abusos contractuals, es multipliquen i tendeixen a encerclar els assalariats en la inseguretat. Joves, dones i estrangers constitueixen la majoria d'aquests precaris atrapats per la sínia de la rotació laboral. Hem de dir també que el treball precari i insegur, incapacita i mata. Les xifres d’accidents laborals son esgarrifoses. Les malalties professionals tenen una elevada incidència en la població. Per altre banda, la taxa d'ocupació de l'economia espanyola continua sent de les més baixes de la Unió Europea i en el cas de les dones no supera el 55%.

En cinquè lloc, el creixement econòmic s’ha basat principalment en tres pilars: 1) la construcció (especialment d'habitatges), 2) els serveis de poca qualitat i baix valor afegit (hosteleria, comerç i servei domèstic) i 3) el consum privat intern. Hi ha un dèficit en productivitat. La inversió en maquinària, equips, tecnologia, investigació i capital humà, es baixa. Això situa els nostres productes en inferioritat a l'hora de competir amb activitats de fort contingut tecnològic i es una de les raons de l’actual saldo comercial negatiu. Aquest model de creixement ha obtingut bons resultats econòmics, però en canvi s’ha augmentat les ocupacions pitjor remunerades i s’apunta una tendència cap a la dualització del mercat de treball.


En sisè lloc, una reforma fiscal que ha beneficiat a les rendes del capital davant de les rendes del treball, i el que es pitjo la reducció d’impostos segueix situant a l’Estat espanyol per sota de la mitjana europea en polítiques socials, no fent front als reptes que necessita d’una participació activa del sector públic.

1.-UN ALTRA POLÍTICA ECONÒMICA, FISCAL I FINANCERA.

Davant aquesta realitat econòmica, cal avançar cap un altre model de creixement que tingui com objectiu l’equitat en la distribució de la riquesa generada i la correcció de les desigualtats que hi han a l’Estat espanyol.

Un altre model de creixement que faci front als salaris baixos, la precarietat en el treball i la sinistralitat laboral, que fomenti la inversió en R+D+I, que millori la qualitat i l’estabilitat de l’ocupació. Tot això ha de permetre guanyar en productivitat i competitivitat ja que seran elements indispensables per posar-nos al nivell de les economies més avançades d’Europa.

L’aposta per aconseguir un benestar social i de qualitat de la vida de la ciutadania que ens ha situï en els paràmetres de la UE-15 ha d’anar acompanyat d’una modificació de la repartició dels ingressos i de la mà d’una profunda reforma fiscal redistributiva que doni resposta a les necessitats més bàsiques de la ciutadania, ja que el model actual presenta importants dèficits.

La Coalició ICV-EUiA proposem:

§ Reforma Fiscal que garanteixi un augment dels ingressos suficient per tal de reduir el diferencial de 5 punts en despesa social respecte de la mitjana de la UE15. La pressió fiscal estatal està també cinc punts per sota d’aquesta mitjana.

§ Lluita contra el frau fiscal. Impedir la pràctica d’elusió fiscal per part dels contribuents de rendes més altes mitjançant societats patrimonials.

§ Modificació de la legislació sobre delicte fiscal per millorar la protecció del valor constitucional de la solidaritat de tots el ciutadans en la contribució al sosteniment de les despeses públiques.

La fiscalitat en matèria d’habitatge ha de donar prioritat al lloguer en front de la venda i a l’ajut selectiu als sectors més desafavorits en l’accés a l’habitatge.

§ Fiscalitat ambiental, amb la finalitat de transformar les activitats potencialment contaminants i penalitzar els consums malbaratadors de recursos. Fiscalitat ambiental basada tant en la creació de nous impostos ecològics com en la progressiva reforma dels tributs ja existents.

§ Establiment d’un fons compensatori a favor de les comunitats autònomes amb programes més ambiciosos en la protecció del medi ambient, impedint així el “dumping ambiental”.

§ Reforma de la llei General d’Estabilitat Pressupostària, situant l’objectiu de sostenibilitat fiscal a llarg termini, permetent dèficits puntuals que s’hauran de cobrir en el còmput global plurianual a llarg termini (cinc anys, com a mínim).

Reforma del finançament local. Reduint el pes dels ingressos derivats de l’activitat urbanística. Afavorint que les plusvàlues derivades de les retencions de sòl i canvis de qualificació siguin absorbides pels tributs.

Creació d’un nou impost ambiental sobre el canvi de qualificació del sol rústic a altres de major valor afegit. Aquest fons ha de contribuir a l’equilibri d’usos i al manteniment del medi natural.


2.- UN NOU MODEL PRODUCTIU . LA MODERNITZACIÓ ECOLÓGICA.

El Govern ha de crear les condicions per a superar l'actual debilitat innovadora i inversora si volem situar a l’Estat espanyol al nivell dels quatre països més avançats de la UE, ICV-EUiA volem fer una aposta per l’economia productiva i industrial tecnològicament avançada.

Per assolir aquest objectiu la Coalició ICV-EUiA proposem:

Incrementar i millorar les inversions públiques en infrastructures, en innovació i en tecnologia. Les polítiques d'investigació i desenvolupament han de tenir objectius més clars i rellevants Defensem en aquest sentit seguir augmentant els recursos econòmics en R+D+I fins arribar al 3% sobre el PIB en aquesta legislatura 2008-2012.

Reactivar la idea d'una política sectorial activa que doni suport al desenvolupament de la indústria amb un alt valor tecnològic i amb nivell elevat de la qualificació del seu personal, els serveis de valor afegit, el turisme i la construcció productiva i no especulativa.

Incentivar ha incrementar per part de les empreses les seves inversions en R+D+I ja que també tenen un paper bàsic que complir en aquest terreny.

Garantir el suport legislatiu, financer i institucional a la petita i mitjana empresa, al sector social de l’economia i a les activitat solidaries col·lectives.

Potenciar un Pacte estatal per combatre l’economia submergida impulsant un acord entre el Govern Central i els sindicats i empresaris.

Crear el Consell de Política Industrial amb la participació del Govern els sindicats i les patronals amb l’objectiu de crear un espai de debat i seguiment, del desenvolupament de la política industrial a l’Estat espanyol i de la interlocució constant amb els sectors on s’està produint un constant desenvolupament tecnològic.

Els objectius i ideals mediambientals, que avui ja està presents en tots els discursos socials, han de materialitzar-se d’una manera més eficient emprant els instruments propis de l’activitat econòmica.

Impulsar la modernització del sistema productiu amb la finalitat de garantir una utilització econòmica racional de tots els recursos naturals (energia, matèries primeres..)i per minimitzar l’emissió de residus. Potenciar incentius fiscals especialment a les petites i mitjanes empreses per a la modernització d’equipaments, producció neta i l’estalvi energètic i aigua amb promoció fiscal de l’implantació d’energies renovables, penalitzant les energies “brutes” o contaminants.


Acostar més nítidament la política d’infraestructures als objectius mediambientals. Es tracta de desenvolupar, sobretot, una política de transports respectuosa amb el mediambient.

Reorientar la política d'energia cap a l'estalvi energètic i la potenciació d'energies renovables.



3.- INVERTIR EN LES PERSONES: EN EDUCACIÓ I FORMACIÓ

Fins ara, el creixement de l'ocupació s'ha concentrat en ocupacions amb baixos requeriments formatius.

Un nombre important de titulats universitaris s'han vist abocats a realitzar treballs per sota del seu nivell de formació o a desenvolupar en altres països la seva carrera professional.

El fracàs escolar i la falta de professionals amb titulacions mitges s’han convertit en un veritable problema per el sistema productiu. Nosaltres creiem que el creixement i el desenvolupament està intrínsecament lligada a la inversió en educació i formació.

La Coalició ICV-EUIA proposem:

Assolir els objectius de la Unió Europea en matèria d’educació formació al llarg de la vida. Millorar el nivell de qualificació del conjunt de la ciutadania, a curt i mig termini, fins a arribar a la mitjana de la UE

Augmentar la inversió en educació i formació professional de qualitat i afavorir la inversió en formació per part de les empreses. La capacitació professional és un element fonamental per anticipar-se als canvis tecnològics i productiu i per afavorir una ocupació de qualitat .

Realitzar un Programa Plurianual de formació professional dirigit que han tingut una llarga absència del mercat de treball i desitgin reincorporar-se a l’activitat laboral.

Establir connexions sòlides i duradores entre el sistema educatiu i l'empresa, entre la universitat i l'activitat investigadora i el món del treball.

Desenvolupament de la Llei de Qualificacions i Formació Professional tot respectant les competències de les Comunitats Autònomes.

Impulsar polítiques d’incentius per l’accés a estudis de Formació Professional de Grau Mig i Grau Superior (joves i adults) per a potenciar l’assoliment dels nivells mitjans de qualificació.

Frenar la deterioració de l'escola pública i la desigualtat en l'accés dels nens i nenes immigrants als centres concertats.

Invertir més recursos per a donar suport la integració de la creixent població infantil immigrant, evitant així que es redueixi la qualitat de l'escola pública,i que aquesta deixi de ser l'opció de la majoria de la població.

En matèria de salut laboral

Regular la formació dels tècnics superiors de prevenció a nivell universitari.

Inclusió de continguts formatius preventius a l’ensenyament secundari obligatori.

Introduir continguts preventius als estudis d’arquitectura i enginyeria, superiors i tècnics.

Millorar la qualitat de la formació dels especialistes de medicina del treball i infermeria d’empresa.

Establir una línia de recolzament a la investigació en el camp de la prevenció de riscos laborals (I+D).

Convocar regularment beques per a la formació de personal investigador a la seguretat i salut en el treball.

Introduir formació específica dels fiscals en el camp de la normativa de prevenció de riscos laborals.


4- MILLORAR ELS SALARIS. UN SALARI MÍNIM DE 1000 EUROS

És evident que durant aquest període l’ocupació ha crescut. Avui la taxa d’atur es situa a prop d’un 8%.

Malgrat això s’ha produït una pèrdua dels salaris en el repartiment de la renta nacional, és a dir, la part dels salaris en la renda nacional es troba a un nivell històricament baix, com a conseqüència del model de creixement actual que genera un important volum de llocs de treball precaris i amb salaris baixos i sense requeriment professional.

La recuperació d’un nivell més raonable milloraria no només la situació dels assalariats, sinó també el creixement i, en conseqüència, l'ocupació.

La Coalició ICV-EUiA proposem activar cinc eixos per a modificar l’actual situació:

Augmentar el salari mínim fins a 1000€ atès que el SMI espanyol és un dels més baixos de la UE, i això també ajudarà a pujar la resta de salaris.

Millorar els salaris en consonància amb la productivitat.

Impulsar en aquesta legislatura 2008-2012 mesures legals que potenciïn la igualtat salarial entre dones i homes.

Analitzar i revisar amb els agents socials i econòmics l’acord per la millora del creixement econòmic i la qualitat de l’ocupació amb l’objectiu de desenvolupar noves mesures per reduir encara més la precarietat laboral, que és el vector de la pobresa assalariada.

Eixamplar les normes socials en matèria de drets, de protecció i de condicions de treball.

Crear més ocupació pública.


5- REFORÇAR LA CAUSALITAT EN LA CONTRACTACIÓ. CAUSALITZAR L’EXTINCIÓ DE LA RELACIÓ LABORAL.


Les modalitats de contractes de treball s’han de reunificar de tal manera que la contractació indefinida torni a ser el model de referència reforçant la causalitat de la contractació a través d’un nou redactat de l'article 15 de l'Estatut dels treballadors i treballadores.

També s’ha d’evitar que les cadenes de subcontractació i la utilització de les empreses de treball temporal siguin utilitzades per empitjorar les condicions laborals

La via de l'acomiadament improcedent és emprat pels empresaris com un dels mitjans més potents per degradar les condicions laborals en el seu conjunt. Aquesta modalitat d’acomiadament és profundament injusta i per tant, s’hauria d'abolir!.

La Coalició ICV-EUiA proposem el següent:

Modificar l’article 15 de l’Estatut dels treballadors/es amb l’objectiu de donar pas a dues úniques modalitats de contractació: a) El contracte indefinit, concebut com a forma normal de la relació laboral i b) El contracte eventual, utilitzable únicament per a aquelles situacions en l es quals el treball és de caràcter transitori i puntual.

Regular el contracte de temps parcial, establint amb exactitud la jornada laboral i ampliant el règim de protecció social. Cal regular de nou les hores complementàries deixant en mans dels treballadors la possibilitat d’augmentar-les o de reduir-les.

Limitar en dos supòsits les possibilitats de que l’empresari extingeixi la relació laboral de manera unilateral: a) Acomiadament procedent, per incompliment greu i culpables del treballador/a, b) Acomiadament objectiu, quan es comprovi amb claredat, que la situació de l’empresa no permet altre sortida que l’extinció de la relació laboral.


6.-ACTUALITZAR LES COMPETENCIES I GARANTIES DELS REPRESENTANTS LEGALS DELS TREBALLADORES. IMPULSAR LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES.

Els representants dels assalariats han de disposar de drets democràtics per tal de participar en les tries estratègiques de producció i d'inversió (naturalesa, localització...) i poder tenir, així, en compte, les conseqüències sobre les condicions socials i la salut dels assalariats, els afectes sobre poblacions i les repercussions el medi ambient.
Cal impulsar a les empreses una responsabilitat social  (salaris, feina, igualtat professional, condicions de treball, salut al treball) i mediambiental (deixalles, rebuigs, contaminants, emissions), tant pel que fa a l’activitat dels seus treballadors a les seus centrals com a les dels subcontractistes, a Europa i al món.

La Coalició ICV-EUiA proposem:

§ Elaborar un marc legal i institucional, que com a mínim ha d’incloure:

a) Definició de la RSE.

b) Criteris per informar del compliment meticulós de la normativa legal existent.

c) Qüestions mínims a tractar per ampliar les responsabilitats empresarials més enllà de lo que obliga la normativa legal.

d) Criteris a respectar a l’hora d’establir els acords vàlids.

e) Modalitats de participació de les parts interessades i rols de cada una d’elles.

f) Força jurídica dels acords. Mecanismes de registre i publicació.

g) Sistemes d’informació i auditoria.

§ Impulsar una Llei de promoció de la participació sindical en els canvis organitzatius de l’empresa. Participació i presència sindical en el consells de direcció de les grans empreses.


7.- OPOSAR-SE A TOTES LES DISCRIMINACIONS. MILLORAR LA PROTECCIÓ DEL ATURATS. ENFORTIR LA INSPECCIÓ DE TREBALL.

La igualtat professional, el dret al treball i a una feina estable han de ser assegurats independentment del sexe, de l'orientació sexual, de l'origen, de l'estat de salut... La lluita contra les discriminacions passa per múltiples accions de protecció i accions contundents contra els comportaments equivocats de alguns sectors empresaris. Cal també reforçar considerablement l'acció dels serveis públics (feina, educació, transports, allotjament...) contra la discriminació geogràfica als barris desfavorits, massa sovint deixats a l'abandó.

La protecció dels aturats s’ha d’exemplar per evitar que no hi hagi cap persona desocupada sense dret a la prestació. S’ha de millorar la protecció per desocupació a les persones aturades que no tinguin altres rentes sobre tot dones desocupades amb càrregues familiars no compartides i aturats/es majors de 45 anys

Els Serveis Públics d'Ocupació han de complir la seva funció principal que és la d'acompanyar en la recerca d'ocupació i en la inserció laboral. Els programes i polítiques actives d'ocupació actualment existents s'han de revisar.

L’enfortiment de la Inspecció de Treball és un altre factor necessari per al control de la legalitat de un mercat de treball on el frau causa estralls (immigració, salut laboral, contractació temporal).

La Coalició ICV-EUiA proposem:

Augmentar els recursos econòmics per dotar de més protecció per desocupació a les persones aturades que no tinguin altres rentes, sobre tot dones desocupades amb càrregues familiars no compartides i aturats/des majors de 45 anys.
Garantir per part de les administracions programes públics que facilitin o afavoreixin la inserció laboral, és a dir, itineraris integrals: orientació+formació+ocupació.

Promoure la modernització dels serveis públics d’ocupació incrementant la inversió destinada a mitjans humans i tecnològics amb l’objectiu d’una millor qualitat dels serveis.

Augmentar la dotació de recursos econòmics i humans de la Inspecció de Treball amb la participació de les Comunitats Autònomes i el desplegament de transferències a aquelles comunitats que tenen un marc competencial en els seus estatus.


8. REDUIR i ORDENAR EL TEMPS DE TREBALL

La reducció del temps de treball a curt termini crea més llocs de treball, estimula l'eficàcia econòmica i permet disposar de més temps lliure. És, doncs, una mesura socialment i ecològicament decisiva.

La reducció de la jornada també ha de prendre en consideració altres fórmules com són l'eliminació de les hores extraordinàries i la concessió de períodes de descans en substitucions dels complements salarials per treballs nocturns o festius.

Cal, a la vegada, imposar regles sobre les condicions i l'organització del treball per tal de facilitar la conciliació entre la vida laboral i personal.

ICV-EUiA proposem:

Impulsar la setmana laboral de 35 hores setmanals aplicable a tots els assalariats i que no comporti cap reducció salarial ni contrapartides de flexibilitat, a través de l’acord entre els sindicats i les patronals i la regulació per llei com a factor de creació d’ocupació.

9.- INSTAURAR UNA ECOLOGIA DEL TREBALL

La intensificació del treball fa que moltes feines siguin insostenibles.
Proposem:

Imposar un reconeixement efectiu de les malalties professionals(càncers, lesions musculoesquelettiques, trastorns depressius) avui massivament ocultades per les empreses i les mútues;

penalitzar les empreses que fan emmalaltir els seus assalariats;

reforçar els drets i els mitjans dels representants legals dels treballadors sobre les condicions i l'organització del treball.

Promoure la creació d’una Fiscalia específica coordinada amb la Inspecció de Treball i els sindicats i tipificació en el Codi Penal de l’incompliment continuat de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.